Perquè la gent s'avorreix tant?
Aquest sugerent títol d'una cançó d'en JM Serrat, s'em fa present cada cop que, bé fent zaping o bé veient algun resum de TV, veig troços de Gran Hermano, Diario de Patricia o similars programes de tele-deixalles.
Gent que sense cap escrúpol o pudor ensenya les seves misèries per obtindre el minut de gloria que Warholl va dir que tot-hom te dret a la vida.
Es la ressenya d'un país, d'una societat malalta d'objectius, d'un mon sense idearis, que nomes es mou a cop de modes fútils, de rauxes imposades pels mass-media que juguen amb tots nosaltres.